Budes i gratacels

On va quedar el relat?? Mmh l'ultim dia encara erem al Kumano Kodo, amb el nostre amic. L'endema ens vam despedir d'ell i la seva mare, amb inquietuts musicals, com les meves: al menjador tenen un xilofon i jo em vaig entretenir tocant, com no podia ser una altra, la canco "Quan les oques van al camp". Quan ella la va sentir, se li va iluminar la mirada: resulta que es una canco tipica japonesa!!! Tinc un video de tots dos fent un duet de pelicula: jo al xilofon, ella cantant en japones "quan les oques van al camp, la primera va al davant, la segona ..." Prometo penjar-lo aviat a internet.








L'endema vam partir d'hora perque voliem visitar la cascada mes alta del Japo (donde esta el gran jefe indio??? (potser alguns no sabeu l'acudit, es igual)). Hi vam anar seguint les recomanacions del nostre gran filosof i xaman Derek. La nit anterior ens l'havia descrita com una aparicio holistica que involucra la totalitat del paisatge i del ser huma. Doncs be, 4 canvis de bus vam fer per arribar-hi... i ... doncs una cascada, amb un temple, i 20 autocars de jubilats mirant-s'ho envadalits abans d'anar-se a afartar al restaurant (noodles).













Vam arribar a Kyoto just a temps per veure encara un altre festival: a les 9 de la nit, des de les muntanyes encenen fogueres tot seguint diferents ideogrames. Molt mes emocionant del que pot semblar a les fotos.








I l'endema, un gran viatge, un altre si, rumb a Tokyo... i Nikko, a un parell d'hores. Tambe deien que es molt bonic etc. Potser ja estem massa saturats, perque nomes vam entrar a un temple. Pero vam tenir la sort d'enganxar un festival de Kendo, l'esgrima tradicional japonesa d'entrenament dels samurais. Eren uns campionats com cal, amb dotzenes de lluitadors. Es molt emocionant! Van vestits com els de la guerra de les galaxies, protegits de dalt a baix. Es peguen amb una mena d'espasa feta de bambu, i hi ha tres arbits al costat contant qui rep mes. El mes impressionant son els grits que fan: aii!!! (es dificil de transcriure), iacaiacaiaca. Tambe es poden quedar inmobils una bona estona, mirant-se fixament a traves del casc, fins que un dels dos crida i li clava un cop de canya a l'altra al cap. Segur que alliberen molt d'estres














Per sort vam aconseguir escapar-nos i caminar una mica al costat del riu. Hi havia, com veieu a la fota, una reglera de Budes amb gorret i baber. No vaig poder resistir de veure si m'hi estava acostant o no.








I ara ja Tokyo! Hi portem un parell de dies, caminant amunt i avall. Tokyo es una successio de restaurants de noodles, puticlubs i maquines escurabutxaques. De veritat! I elevant-se enmig d'aquest magma primogeni, edificis de 50 plantes de formes bellissimes. De nou, em recorda la guerra de les galaxies.

Dema ens aixequem ben d'hora, a les 4, per anar a veure el mercat del peix. Tothom diu que es una experiencia! I dema passat... cap a caseta ja tornem! I prometo contestar els que m'heu anat dient coses. El temps es breu al Japo, tambe.