Si una nit d'hivern

Si una nit d'hivern et trobes sol, escoltant mil vegades una polska que ningú coneix, amb la calefacció a 19 graus i el llit sense fer.
Si avui has rentat els plats de sopar i has tocat una estona i has parlat una estona amb la xicota.
I estàs content perquè ha guanyat el Barça però sens com una pressió familiar a la boca del ventre.
I tens por, alegria i ràbia. Ganes de viure i de morir. I t'imagines les teves pròpies neurones canviant impulsos sinàptiques, però et preguntes quin dels teus òrgans serà el que et tombarà a l'altre barri.
Doncs si una nit d'hivern un viatger truca a la teva porta, dona-li un bon sopar, escalfa'l, escolta les seves històries i dóna les gràcies per totes les benaurances que et porta.

D'altra banda qui m'ho hagués dit, ja fregant els 40, que cada dia recordaria els missatges cumbes de donar gràcies a Déu, de no donar res per fet, ni cap minut per perdut, ni cap persona per massa coneguda.